La Vida a Berlin. Capitol 15. Els Carrers
Capitol 15. Els Carrers
Nomes conec els carrers d'uns pocs llocs d'Alemanya.Pero ja conec bastant be els carrers de Berlin.
Recordo molt be la primera impressio que vaig tenir quan circulavaper primer cop pels carrers i carreteres alemanys.
En primer lloc cal fer una aclaració. La paraula que aquies fa servir per carrer es 'Strasse', que resulta ser la mateixaque es fa servir per referir-se a 'carretera' Malgrat aquestaaparent falta de precisió (impensable a priori en un poble coml'alemany), ells s'entenen perfectament. Sospito que la clau deu estar en alguna de les particules (prefixes, sufixes, preposicions o altres) amagades o disimulades que circulen habitualment pel seu llenguatje i que jo encara no he estat capaç de captar.
Ara us referire el que ja comencen a ser els meus records dels carrers icarreteres espanyols. Recordo que habitualment els carrers es deterioren,apareixen petits forats i esquerdes, que amb el temps van creixent. Al principi d'aquesta fase, els cotxes poden evitar-los passant per sobredeixant el forat entre les rodes. En la etapa final potser que elforat es faci tan gran, preferentment allargat en sentit perpendicular al sentit de la marxa, que sigui impossible evitar-lo amb totes les rodes.Aixo sempre m'ha fet molta rabia.Per arreglar aquestes averies del paviment, un dia apareixen unequip de operaris i maquinària que posen fil a l'agulla i en 2 o 3 diesho enllesteixen. El resultat es un pedaç d'asfalt mes negre que el voltant,habitualment de forma rectangular (els havia arribat a veure de formaovalada) i 2 o 3 cm mes alt que la resta del paviment, de manera que sino el veus, t'adones de la seva presencia pel sotrac que fa el cotxe quan les rodeshi passen pel damunt.
El primer record que vaig tenir circulant per les carreteres alemanyesva ser molt agradable. No dire pas que les carreteres no es fan mal be.Ben al contrari. Son plenes de pedaços (especialment les carreteres secundàries)Tots son de forma rectangular. Pero el mes singular del cas es que no esnota res. Tots estan al mateix nivell, sense importar la quantitat d'ells que arrivis a trobar. La magnitud del poble o ciutat per on passa la carretera no es un factor determinant. El cert es que la circulacio en cotxe es suau.
Un altre tema son les carreteres i carrers de Berlin.Aqui la primera impressio no va ser tant agradable.El viatje a Berlin que vaig fer l'estiu del 2003, va ser en cotxe (Granollers - Berlin = 2000km aprox.)Quan m'acostava cap a Berlin per autopista (A9) el paviment va canviar.L'autopista sembla feta a troços. S'hi troben unes linies que separen aquests troçosi per sobre de les que no pots evitar passar, que fan que les rodes del cotxe vagin fen un soroll regular i sord (aixi com: prrom, prrom, prrom, ...) El primer que penseses "Roda reventada!", pero no, despres descobreixes que una qüestió de la carretera.
Dintre Berlin tambe hi han llocs on el paviment esta fet de la metixa manera.A mes pels carrers s'hi troben gran quantitat de tapes de clavegueram. No recordohaver vist tantes ni tant seguides a Barcelona.A Berlin també hi han linies de tramvia i en alguns llocs pots creuar perdamunt d'elles o circular per sobre, perque en alguns indrets el carril tramviai el carril cotxe son el mateix. ¿Heu tingut mai l'experiencia de fer rodar el cotxeper sobre les vies del tramvia? Sembla que circulis sobre gel. Les rodes del cotxerellisquen i perds momentàniament el control del cotxe, fins que tornes a enganxarel paviment del carrer.
A Berlin, com a qualsevol lloc, els carrers es fan malbe. Tambe compte moltel que aqui les temperatures a l'hivern son sota zero. El fred, el gel i la neuvan fent de les seves i mes tard o mes d'hora apareix un foradet. Amb el pasdels dies el fordet es fa gran i es un peril. No nomes pels cotxes, sinotambé per les bicicletes. Recordeu que aqui molta gent circula en bici.Dons jo crec que hi ha un tamany standard mes gran del qual no poden haver forats.Dic aixo, perque quan el forat arriba a tenir un diametre de aproximadament40cm el tapen amb una barreixa de sorra i pedres. Aixó no arregla el problemapero evita que les rodes es fiquin a dins. Jo diria que la vida promig d'un forata Berlin deu ser de 20-30 dies.
A l'hivern els carrers es cobreixen de neu i, amb el fred, es gelen.Per provar de reduir els perills del gel, de seguida que comencen a caureles primers volves de neu, les maquines llevaneu surten pels carrersi, la mateix temps que les van netejant apartant la neu, llencen petites pedretes perla superficie perque sigui mes dificil que es quedin glaçades. D'aixó resultaque en arribar la primavera, els carrers estan sembrat de pedretes que, despres d'escombrar,formen petites muntanyetes.
Els noms dels carrers a Berlin estan indicats amb uns cartells blancs, tots del mateix estil iamb el mateix tipus de lletra. No es fa servir el tipus de placa clavada a la paretdel edificis que estem acostumats a veure a les ciutats d'Espanya. Els indicadors es troben a la part superior d'un poste i semprees troben a la vorera, de manera que cada poste te un o dos rétuls, corresponenta un o dos dels carrers que conflueixen en aquella cantonada. No hi ha pérdua ni confussió.Son visibles tant per la gent que passa caminant, com pels que condueixen pel carrer.
M'he trobat un parell de carrers que tenen una caracteristica que et fa ballar el cap al principi.Es perque no corresponen al concepte tradicional de carrer lineal. M'explico: tal com he entes sempre un carrer es com un espaiallargat pel mig del qual es circula (habitualment vehicles) i a banda i banda es podentrobar voreres pels vianants. Adjunt a les voreres i delimitant el carrer hi hanedificis. Dons be, aqui he trobat un parell de casos que no passa aixo. Es cert que la dimensio principal del carrer es una linia que segueix el traçat del mateix. Pero de tant en tant, especialmentals llocs on hi han blocs d'edificis amb jardins i carrers d'acces, aquests carrer secundaris,per on també es pot circular en cotxe, tenen el mateix nom que el carrer principal.
